CMLR 93 842 44 16  
  CMM 631 495 998  
CITA PRÈVIA ONLINE La Roca Montornès

Fibròlisis diacutània o tècnica dels “ganxos”

foto ganxos

El nostre cos està format per nombrosos teixits que ens permeten moure’ns i practicar esport; músculs, tendons, ossos, nervis, etc. El moviment no seria possible si entre ells no hi hagués relació entre aquests teixits, i l’encarregat d’això és el teixit conjuntiu, que també permet que llisquin els diferents components de l’aparell músculo-esquelètic, facilitant el moviment entre tendons, fascicles musculars, lligaments, etc.

Tots els músculs tenen la capacitat de treballar de forma independent i això és gràcies a al teixit miofascial, un teixit que envolta el múscul i que permet que aquest treballi de manera més eficaç. Però si per qualsevol motiu aquest teixit es torna rígid o s’adhereix al múscul, provoca una fibrolisis.

La fibrolisis es produeix per un engruiximent o enduriment del teixit conjuntiu que provoca adherència i això comporta la pèrdua de mobilitat, inflamació i dolor. És una lesió molt comuna en l’àmbit esportiu i laboral.

Amb la tècnica de la fibrolisis diacutànea coneguda com ganxos, es poden identificar aquestes zones d’adherències i tractar-les amb precisió entre els fascicles musculars. Els ganxos també són eficaços en el tractament per contractures, problemes lligamentosos i tendinopaties.

La fibrolisis diacutànea té diferents efectes i entre ells els més destacats són:

  • Efectes mecànics: Alliberar adherencies entre els músculs i les altres estructures; guanyar mobilitat.
  • Acció circulatòria: Millora i estimula la circulació sanguínia i limfàtica.
  • Acció reflexa: la fibrolisis inhibeix els punts reflexes.

Indicacions:

  • Adherències posteriors a traumatismes.
  • Cicatrius post-quirúrgiques.
  • Àlgies de l’aparell locomotor.
  • Neuràlgies.

Contraindicacions:

  • Certs problemes dermatològics.
  • Persones amb tractament anticoagulant.
  • En casos de fragilitat capil·lar.
  • En nadons o persones de la tercera edat.

Aquesta és una eina més dins de la fisioteràpia i que utilitzem al CMLR,  sempre amb un bon criteri i valorant el tipus de la lesió que en trobem.