Ciclisme i hèrnia discal? Que res no t’aturi!

Les hèrnies de disc són un problema força estès entre els pacients que pateixen mal d’esquena. Com a qualsevol lesió o afecció d’esquena, determinades postures o hàbits poden provocar o agreujar les hèrnies discals.

Així doncs, sembla lògic pensar que el ciclisme no és un esport gaire recomanable per aquells que pateixen hèrnies. No obstant això, mentre es portin a terme certs hàbits i es mantingui una postura adequada, no és una modalitat lesiva ni gaire agressiva per l’esquena o les lumbars.

Causes de les hèrnies de disc:

Les hèrnies discals són provocades per un procés de degeneració dels discos intervertebrals. En augmentar la pressió suportada pels discos, aquesta pot provocar protrusions discals (deformació del disc) o hèrnies. Entre les causes més habituals que les provoquen, destaquen; aixecar pes, aixecar-se i girar de forma repetitiva o brusca, el sobrepès, l’envelliment de les articulacions i l’atròfia muscular de la zona lumbar o abdominal.

Hèrnies discals i ciclisme:

En practicar ciclisme, la postura no és la més habitual. Es relaxa la musculatura anterior i es flexiona la posterior, fent a l’esquena treballar per aturar o frenar la flexió del cos cap endavant, el que pot provocar desequilibris musculars a les vèrtebres lumbars. Per aquest motiu s’ha de treballar i reforçar la musculatura tant anterior com posterior.

Tot i això, és molt comú trobar pacients que tenen hèrnies discals i que practiquen tot tipus d’esports i activitat física, ja que generalment aquestes només provoquen símptomes neurològics (com la pèrdua de força, atròfia o enrampades). De fet, el dolor a les lumbars és provocat, en la majoria de casos, per alteracions en el to muscular o lesions als lligaments o les articulacions.

Recomanacions:

Com s’ha vist, una hèrnia discal no té per què ser la causa (excepte en casos de gravetat, que generalment s’associen a altres problemes musculars i articulars) que es deixi de muntar en bicicleta en qualsevol de les seves modalitats: cicloturisme, mountain bike i competicions. Això sí, és molt aconsellable seguir les següents recomanacions:

• Realitzar exercicis específics encaminats a controlar el moviment de la pelvis, l’equilibri i la postura (respiratoris, bàscula pèlvica, del perineu, core, etc…)
• Controlar les sortides i els esforços amb la bicicleta. S’ha de tenir en compte l’estat físic evitant grans pujades mentre no es tinguin adequadament preparats els músculs abdominals per evitar sobrecàrregues. A més, és recomanable fer cadències elevades sempre que es pugui per acostumar el cos a futurs esforços.
• Fer-se un estudi biomecànic del ciclisme per aconseguir la millor postura per anar en bici o per a rebre recomanacions sobre quin tipus de bicicleta s’adapta millor a les necessitats del pacient.

Amb aquestes recomanacions, qualsevol persona que pateix una hèrnia discal pot practicar ciclisme amb total normalitat i de forma segura.

En el CMLR disposem del servei de biomecànica del ciclisme, un estudi complet que et permetrà trobar la posició perfecta entre el cos i la màquina, aconseguir el màxim rendiment i gaudir d’aquesta modalitat minimitzant el risc de lesions.

 

Resum: Les hèrnies discals, excepte en casos de gravetat, no tenen per què impedir la pràctica del ciclisme si es realitzen exercicis específics, es practica ciclisme amb moderació i, especialment, si ens sotmetem a un estudi biomecànic en bicicleta.